ZWEIG, STEFAN
Un apassionat i apassionant retrat d'una controvèrsia que marcaria el destí d'Europa: la lluita entre l'humanisme i el totalitarisme en ple segle XVI. Per 1r cop en cat!
A mitjan segle xvi, el reformador Joan Calví governa amb mà de ferro la ciutat de Ginebra. Tot i haver estat perseguit per lEsglésia catòlica, ara que té les regnes del poder no està disposat a concedir als altres la llibertat religiosa que ell mateix havia exigit a les autoritats papals. En nom de la veritable fe reformada, Calví estableix un règim de terror, vigilant qualsevol moviment dels ciutadans ginebrins. Aquells que saparten mínimament de la doctrina són empresonats, exiliats, torturats o fins i tot executats. El punt culminant daquest règim és la crema a la foguera de Miquel Servet, condemnat per heretgia.
Enmig del silenci general, salça una veu que no sembla tenir por de Calví: lhumanista Sebastià Castellio decideix combatre el dictador de Ginebra amb lúnica arma que té a labast: la paraula. «Matar un home mai no significa defensar una doctrina, sinó matar un home», li transmet al fanàtic reformador.
Amb la ploma magistral de Stefan Zweig, els esdeveniments dramàtics de lèpoca de la Reforma adquireixen una plasticitat inèdita en els llibres dhistòria. Tanmateix, les reflexions de Zweig superen el marc històric. Quan lautor escrivia Castellio contra Calví, la intolerància i la violència ja devastaven Alemanya. Sense esmentar Hitler ni utilitzar una sola vegada la paraula nazisme, lautor reflecteix, com en un mirall, el rostre desfigurat de totes les dictadures futures. De les figures dels dos adversaris, Castellio i Calví, Zweig en destil·la el contrast etern entre lhumanisme i el fanatisme, la consciència contra la violència.
Autor: Zweig, Stefan
Stefan Zweig va néixer a Viena lany 1881. Va viure la fi de limperi austrohongarès i lascens del nazisme. La seva extensa obra inclou novel·la, assaig, poesia, dramatúrgia i la biografia. És en aquesta darrera vessant de la seva producció on Zweig serigeix com un autèntic mestre. La seva habilitat per captar la psicologia dels biografiats i el talent per trenar la vida amb la història de la qual van ser protagonistes obren el miracle de fer de la Història una matèria viva, orgànica, extraordinàriament atractiva per a tota mena de lectors. Després dun llarg periple fugint del totalitarisme, ell i la seva dona Lotte Altmann decideixen llevar-se la vida a Petrópolis, al Brasil, lany 1942. Maria Antonieta va veure la llum lany 1932 i per primer cop es publica en català.