RICARD MARTÍNEZ PINYOL
El capbussador reprèn el tema de laigua i la seva mutabilitat. Laigua és una substància omnipresent en gairebé tots els llibres anteriors del poeta. Martínez Pinyol torna a acostarse als temes de la memòria i de loblit; del somni i la mirada. El llibre explora, en poemes en prosa i en vers, un possible paral·lelisme entre la manera de nadar en la mar i la feina de fluir que ha de fer lescriptor en la creació del poema. Els versos es despleguen al voltant duna imatge nuclear: un jove intrèpid es tira de cap a la mar des dunes altes columnes. Aquest és el motiu figuratiu pintat al fresc en la llosa de cobertura duna tomba grega descoberta al sud dItàlia, a Paestum (La tomba del Capbussador). El pintor, com si fos un fotògraf modern, va aconseguir congelar linstant decisiu i leternitat del salt. El poeta, fent un símil, troba escaient lacció intrèpida del capbussador, la valentia i latreviment que demostra, ens convenen per poder afrontar els reptes; ens cal molt de coratge per avançar pel temps que travessa lamor, pel temps que travessa lexistència i ens prepara per desafiar la mort.
Ricard Martínez Pinyol (Tortosa, 1959) és llicenciat en Filologia Catalana i Belles Arts, ha treballat de gravador i estampador al seu taller Torculari a Palma. Ha estat professor de Dibuix a lInstitut Damià Huguet, a Campos, Mallorca, illa on fa trentatres anys que viu. Ha publicat, en aquesta mateixa col·lecció, el llibre Arrels daire (2020) que reuneix la seva obra poètica (1996-2020), que inclou els llibres Interval (1996, Premi Pilar Juncosa & Sothebys de la Fundació Miró Mallorca),
Les aigües secretes (1996), Abelles i Oblit (2006), La verdor i labsent (2008), La inspiració i el cadàver (2011 Premi Mallorca de Poesia), Anyil (2016) i Érem tan fràgils (2020). El 2023 va publicar Els ulls fecunds, que va obtenir el Premi Senyoriu dAusiàs March.
