RIERA, ELISABET
Quan era una nena, lautora daquest llibre caminava Rambla de Barcelona avall, agafada de la mà del seu pare, amb el delit darribar sota lestàtua de Colom, on lesperava el destí: a canvi duna moneda, els «ocellets de la sort» agafaven amb el bec un paperet de colors on hi havia escrit el missatge de la fortuna. Des daleshores, els ocells van quedar associats per a ella amb la màgia i el misteri. Al llarg dels anys, la seva conversa interior amb locell Tirèsies lacompanya en els moments clau de la vida i la porta a endinsar-se en la nostra relació amb els éssers alats de totes les èpoques i mitologies. Perquè els humans sempre hem cobejat les ales.
Des que vam aprendre a pintar, hem representat ocells: a les coves prehistòriques dEuropa, als sepulcres africans, a les tombes gèlides de lÀrtic. Han encarnat déus i han inspirat xamans. Ells, i per extensió tots els alats, han estat el nostre vincle amb lesperit i el més-enllà. El món de les idees és sobretot un món fet dales: un univers poblat docells, àngels, dracs voladors, harpies, sirenes i fades que exerceixen de missatgers celestials alhora que ens ajuden a enlairar-nos i ens empenyen a transcendir. Tenim ales quan somiem, tenim ales quan ens enamorem, ens surten ales quan morim. Un fil invisible intuït per filòsofs, antropòlegs, artistes i poetes que lautora ressegueix en aquest assaig líric, que és també un recorregut personal pel fil de la imaginació que lha dut fins aquí.
