FARRE, CRISTINA
Autobiografia, història del PCE (i) i, en definitiva, el llibre dels oblidats dels oblidats. Un viatge de 50 anys a través de la història viva, plena de lluita, dignitat.
«En moments que semblen acceptar la fi de lesperança, aquesta crida a preservar la dignitat humana és del tot imprescindible.»
Roser Vernet i Anguera, autora de Lo mig del món
«Les memòries són un cant al passat, sí, però, sobretot, són també una eina per enfrontar-nos al futur amb més solvència, amb més dignitat, amb més il·lusió.»
Eduard Márquez, autor de 1969
«Em revé la tendresa daquella abraçada i daltres. Havíem après de pressa a conèixer el valor dun instant. Vivíem amb tant neguit i amb tan poc temps per a nosaltres que eren moments pletòrics, indicadors de la profunditat del nostre vincle. Érem conscients que la vida podia ser molt curta, en qualsevol moment ens podien detenir o matar. Res daixò no ens aturava. Ens movíem en aquella no-frontera entre la revolució i lamor on només comptava lintens present.»
Des dels carrers de la Barcelona dels anys seixanta fins a l'exili, passant per la detenció i tortures a la DGSE, Dirección General de Seguridad del Estado a la Puerta del Sol o les cel·les del Penal d'Alcalá de Henares, aquest és el relat d'una dona que va viure intensament un temps marcat per la lluita, la repressió i l'esperança.
Una història de criança de dos infants en un barri obrer de Barcelona en clandestinitat. Un exili, llarg i dolorós, que la va portar a lAlgèria revolucionaria on va treballar als micròfons de la ràdio estatal i com a corresponsal sota pseudònim al diari Egin per més tard passar per Colòmbia fugint de la guerra civil algeriana i finalment un temps curt a Cuba. El retorn dun exili a un país que ja no era el que havia conegut. Una vivència travessada per assassinats de companys, detencions, tortures, presó i exili. La força dun sacrifici ple de tendresa.
Aquest és un viatge de cinquanta anys a través de la història viva, plena de lluita, dignitat i amor a la justícia. Una veu que vol deixar constància d'una època i d'un compromís irrenunciable. Un testimoni dun segle revolucionari, que van des de la vivència personal als esdeveniments globals que han transformat el nostre món, on la nostra protagonista va participar.
Tens a la mà el llibre dels oblidats dels oblidats. Ho van donar tot i van deixar un exemple de trajectòria de lluita apassionada que ha quedat com a llegat, flama i llavor.
Autor: Farré, Cristina
Cristina Farré i Agustín (Barcelona, 1948). Nascuda dins duna família represaliada pel franquisme, la lluita ha estat el seu impuls vital. Veu els seus estudis universitaris interromputs per la seva militància dins del PCE(i). Empresonada més dun any a Alcalá de Henares, passa deu anys a la clandestinitat amb dues criatures. Després quasi quinze anys dexili, la major part a Algèria on és periodista a la Radiodiffusion Télévision Algérienne i corresponsal del diari basc Egin. Dos anys a Colòmbia, on va ser professora de francès a la universitat. Retorna a finals del 95 i posteriorment crea, amb altres companyes, lAssociació ELNA, una entitat que treballa dins del sistema educatiu, acompanyant alumnes, famílies, mestres i personal no docent, on ella exerceix deducadora emocional. Amb seixanta-cinc anys va fer un postgrau de pedagogia sistèmica i després un màster de neurociències i intel·ligències múltiples aplicades a leducació, a més duna vintena de formacions no reglades. Actualment, és artesana de ceràmica i de vidre i professora de català en una associació de dones. Mare de dos fills i àvia de cinc nets grans, continua implicada en la lluita social i feminista.
