DE ASSIS, MACHADO
Un mestís fill d'esclau i bugadera tenia tots els números per acabar al clot abans d'hora, en una societat com aquella. El racisme sortia pels descosits. El que menys es podia pensar, en tot cas, és que d'allà en sortiria la gran patum de la literatura brasilera de tots els temps, i vet-ho aquí. La ironia prodigiosa de Machado de Assis (1839-1908) li va permetre convertir-se en el fundador del realisme al seu país i alhora rifar-se'n amb una lucidesa que encara ens admira. L'emmirallament amb Borges és habitual. Les lloances de Philip Roth o Susan Sontag són simptomàtiques. Aquesta és la primera vegada que els seus contes es tradueixen al català, i de quina manera.
Conté:
L'església del diable
Cançó de prometatge
Anècdota pecuniària
Una senyora
Nit d'almirall
La sabatilla turca
Teoria de la patum
El mirall
L'infermer
Un apòleg
La causa secreta
Uns braços
Entre sants
Trio en la menor
La missa del gall
La vident
Un home cèlebre
El cas de la vara
Pare contra mare
