VON EINCHENDORFF, JOSEPH
Vet aquí el romanticisme en estat pur: «Lestàtua de marbre» i «El castell de Durande» representen lexpressió més exaltada i vesànica del conflicte amorós, de la passió desfermada que tot ho domina, per a bé o per a mal daquells que lenduren. Farcits de reminiscències clàssiques (lestàtua que dóna títol a un dels relats, per exemple, és de la deessa Venus), amb una notable presència de les arts i una bona dosi de fantasia i de misteri, aquestes dues narracions recorden que, si alliberem la bèstia salvatge que duem a dins, ens pot acabar esbocinant. Al seu torn, «Jo també he estat a lArcàdia!» és una punyent sàtira política que ens situa a lèpoca de les revolucions liberals per mostrar-nos el conflicte entre lindividu i la nació, i ratificar-nos en la certesa que els governants engalipadors i lopinió pública que es deixa engalipar no canvien gairebé mai.
