LA PELL

L’any 1943, el vent negre de la guerra sembra Europa de mort i destrucció. Aquell mateix any, el gran corresponsal de guerra Curzio Malaparte entra a Nàpols, acabada d’alliberar del jou nazifeixista, com a oficial d’enllaç de les forces aliades. Amb els americans, a la ciutat hi arriba una pesta que no corromp la carn, sinó l’ànima dels seus habitants. La ciutat —devastada i famolenca, vençuda i humiliada— s’entrega al caos i a la corrupció moral més abjecta. Partint de Nàpols, Malaparte i els oficials americans emprenen una tràgica odissea a través d’una Itàlia en runes, en què tot s’ha reduït a la lluita no pas per la llibertat, la dignitat, l’honor i la salvació de l’ànima, sinó per salvar la pròpia pell. La pell és una novel·la tempestuosa i salvatge, ambigua i transgressora, d’una bellesa ardent. Una novel·la sobre la destrucció de l’ànima de vençuts i vencedors, sobre una Europa sense Déu.Durant un temps, a Itàlia, va ser perseguida i injuriada. El Vaticà va incloure-la a l’Índex de Llibres Prohibits l’any 1950. I tanmateix, és una de les novel·les més importants del segle XX: una «arxinovel·la», segons Milan Kundera. La mirada del narrador és lacerant i implacable, irònica i subversiva, plena d’indignació i pietat. Malaparte no s’estalvia crítiques ni als seus compatriotes ni als aliats, ni als fanàtics ni als oportunistes, ni als «herois de demà», ni a ell mateix, ni a la moral cristiana, ni a la superba Europa que ja es prepara per oblidar tanta destrucció. I no para de burxar fins a trobar la veritat en el fons de l’ànima dels homes.

Autor:
'Curzio Malaparte (Prato 1898 – Roma 1957), pseudònim de Kurt Erich Suckert, va ser periodista, diplomàtic, dramaturg, contista i novel·lista. És considerat un dels escriptors italians més poderosos, brillants i controvertits del segle XX. Després de servir com a voluntari a la Primera Guerra Mundial, el 1920 s’afilià al partit feixista i n’esdevingué ideòleg, però, desencisat pel rumb del règim, se’n distancià. A causa de l’assaig «Tecnica del colpo di Stato» (1931), crític amb Mussolini i Hitler, fou expulsat del partit i desterrat a l’illa de Lipari. Poc més tard alliberat, Mussolini encara el va fer arrestar diverses vegades més. Durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial va exercir de corresponsal del Corriere della Sera seguint les forces de l’Eix. El seu testimoni privilegiat del front va inspirar la novel·la «Kaputt» (1944). Durant el segon tram de la guerra va actuar d’oficial d’enllaç dels aliats en el procés d’alliberació d’Itàlia i «La pell» (1949) n’és el seu testimoni novel·lat. En acabar el conflicte s’acostà a l’esquerra i col·laborà amb el Partit Comunista Italià.'