ROCA CABAU, GUILLEM
La ciutat de Lleida va comptar, durant la baixa edat
mitjana, amb una densa xarxa d'hospitals encarregats
d'allotjar els visitants que hi arribaven. Aquest llibre
analitza aquests centres i els seus usuaris des de la
conquesta de la ciutat, el 1149, fins a la fusió de tots els
centres hospitalaris en un de sol, l'Hospital General de
Santa Maria, el 1454. A llarg de la baixa edat mitjana els
centres van consolidar el seu paper de receptors i distribuïdors
de la caritat, però també van esdevenir una eina
per controlar i gestionar la pobresa urbana, cada vegada
més gran i temible ja que es veia en el pobre una font de
crims i malalties. Davant els problemes econòmics que
patien els diversos hospitals el bisbe García Aznárez va
decidir, el 1447, iniciar el procés d'unificació.
