LLUÍS-ANTON BAULENAS
Un legionari a la força, una promesa, el rescat inversemblant duns ossos, un viatge sense retorn i una personalitat amb més escletxes de les que sembla. Genís Aleu promet al seu pare, en el llit de mort, que recuperarà les restes dun amic seu enterrat de mala manera. És el 1941 i han de passar vuit anys, fins al 1949, perquè ho pugui intentar. Un dia, convertit ja en sergent de la Legió, abandona Melilla rumb a Barcelona --una ciutat grisa, dominada per la por, tenallada per la misèria de la primera postguerra--, la ciutat on va veure morir el seu pare primer i el seu millor amic després. La parada següent de Genís Aleu ha de ser Miranda de Ebro, on lantic camp de concentració franquista sha convertit en un innocent Campament dInstrucció de Reclutes. Gràcies a la seva condició actual de legionari podrà accedir-hi lliurement. El guien el desig de venjança i la necessitat de dur a terme la seva promesa.
