Després d'uns anys sense poder anar-hi —pandèmies i feina com a obstacles—, visites novament la Feria del libro de Madrid, aquesta vegada —la primera— com a llibreter. Les primeres sensacions només arribar són excel·lents: olor de llibres, escriptors que admires, gent del sector que parla el teu mateix llenguatge, etc. Però no cal que passi molt temps perquè t'adonis de la realitat: cues infinites per obtenir la signatura del youtuber o «escriptor» comercial de torn —fins i tot es reparteixen tiquets i es limiten els llibres per persona a firmar—; els grans grups editorials situats en la millor zona del recinte i els escriptors amb propostes literàries de qualitat que també signen sí, però en aquest cas sense grans cues ni aglomeracions. I cal dir que, malauradament, això no deixa de ser un reflex del sector, on la comercialitat s'ha imposat per golejada a la qualitat. No pot passar per alt el fet que hi trobis a faltar algunes editorials importants, d’aquelles que publiquen poca quantitat de llibres, però amb molt de criteri, i és que parlem d’una fira segurament massa elitista.
Però com que vols treure tot el suc possible de la teva estada, penses en positiu: mira tu, nosaltres hem vingut a jugar les nostres cartes. I això fas. Et dediques a parlar amb editors, amb alguns ja hi has tingut contactes abans, però faltava posar-vos cara —i en temps d'immersió gairebé total en els mons virtuals es fa més necessari que mai—. Amb algun tens temps de fer-hi un cafè i en surts amb algunes propostes que t'il·lusionen, i es posen les bases d'activitats i col·laboracions que a partir d'ara treballareu per fer-les possible; n'hi ha d'altres a qui coneixes aquí, et mostren amb ulls apassionats i et parlen del seu catàleg, i tu com a llibreter ho agraeixes perquè tens l'oportunitat de fer allò que tant t'agrada: descobrir noves lectures i nous autors, i no pares de prendre notes i més notes; de caseta en caseta saludes i fins i tot tens temps de parlar una estona amb alguns dels escriptors que més t'agraden; estan contents, independentment dels llibres que signin, tenen assumit que les grans cues se les enduen uns altres, però no passa res, tant ells com els llibreters sabem perquè succeeix.
Són dos dies intensos, surts de la fira esgotat, però, tanmateix, satisfet. I malgrat que aviat tornaràs a capficar-te en com desmuntar la inèrcia d'aquells que, com a únic objectiu, volen pervertir la literatura transformant-la en quelcom que té més a veure amb una manera fàcil i ràpida de fer diners que en qualsevol altra cosa, en allunyar-te ja trobes a faltar els llibres i els somriures en els ulls dels companys i comences a pensar a tornar-hi l’any vinent.