Quan els adults passen de tot i l’aldea va perdent força, quan els peixos desapareixen i tothom passa gana, quan la màgia es perd i els xiuxiueigs creixen a les cases, el Myk, l’Ana i la Luba decideixen buscar una solució. Decideixen entre els tres recuperar els peixos que els alimentaven, fer que tornin. Així comença l’aventura que se'ns planteja a Los niños del frío de Séraphine Menu i Raphaëlle Barbanègre, obra publicada per Errata Naturae.
Allí coneixem una tribu del nord aïllada de les del voltant, desconfiada de tots i de tot el que l’envolta, però que abans no era així. Tot ha anat a menys per la por a la màgia. Gràcies als tres amics podem veure tot el món ric que els rodeja, els diferents poblats i les seves creences. La seva aldea que s’alimentava principalment de peixos es veu en perill, ja que aquests han desaparegut sense deixar rastre d’un dia per l’altre. Sense ells els habitants no podran sobreviure al fred àrtic. Així que ambdós germans i la seva amiga Luba, xamana principiant, es posen les botes i van a buscar el culpable. Aquest viatge no serà fàcil, la nit màgica els pillarà sols al bosc i serà difícil escapar; alguns poblats els increparan i la por per les llegendes contades els pot jugar una mala passada. Un conte ple de mitologia, amistat i naturalesa salvatge.
Perquè llegir literatura infantil i juvenil no és únicament pels petits, que connectar amb el nostre jo més màgic també ens agrada als adults i descobrir mons com aquest que t’omplen el cor sempre és satisfactori. Com bé va dir Zambra «la expresión literatura infantil es condescendiente y ofensiva y a mí me parece también redundante, porque toda la literatura es, en el fondo, infantil. Por más que nos esforcemos en disimularlo, quienes nos dedicamos a escribir lo hacemos porque deseamos recuperar percepciones borradas por el presunto aprendizaje que nos volvió tan frecuentemente infelices». I també ho deia Baudelaire quan definia la literatura com una «recuperación voluntaria de la infancia». Així que recuperem aquesta part nostra sense haver de sentir-nos menys, no jutgem les lectures ni busquem darrere l’edat aconsellada. Sentim-nos lliures d’agafar el que ens entri sigui el que sigui, fer el que ens roti, però fer-ho llegint.