BREVIARI MEDITERRANI

En les primeres pàgines del Breviari mediterrani, Matvejevic diu: «Amb els diferents components del Mediterrani es forma, amb més o menys fortuna, un mosaic.» Aquest llibre ha estat definit de moltes maneres (tractat poètic i filosòfic, portolà, recull d’aforismes o de contes assagístics, crònica d’un viatge…). És tot això i també és un mosaic, un palimpsest desplegat o la reconstrucció d’una biblioteca. Però, sobretot, és un llibre de gènere inclassificable que a través d’una prosa rica i suggeridora i d’un estudi sobre la geografia física i humana, sobre la cartografia i sobre les llengües i les literatures del nostre mar intenta reconstruir la història d’una paraula: «Mediterrani».

El resultat és un relat bell i savi sobre el mar que a hores d’ara ja és un clàssic europeu contemporani. O tal com diu Claudio Magris: «una narració que fa parlar la realitat i que insereix perfectament la cultura en l’evocació fantàstica.»

«Hi ha més literatura en aquest Breviari que en les millors pàgines de narrativa nàutica.» David Guzman



Imatge de portada: Toni Catany. Llucalcari, 1979. Calotip © Fundació Toni Catany

Predrag Matvejevic (Mostar, 1932–Zagreb, 2017) va néixer a Mostar, de pare rus i mare croata. Va ser professor universitari a la Universitat de Zagreb, així com a la Sorbona, a la Sapienza i al Collège de France. Hi va ensenyar literatura francesa, literatura comparada i literatures eslaves. Va mantenir una posició ferma respecte a la guerra a l’antiga Iugoslàvia, i es va exiliar a França i a Itàlia. Va viure els darrers anys de la seva vida a Croàcia.

Matvejevic va dialogar amb autors com Claudio Magris i Raffaele La Capria. Els lectors de LaBreu el coneixen per L’altra Venècia (editada el 2024). En aquesta edició del seu llibre més popular, Breviari mediterrani, presentem la darrera versió en llengua croata i amb un text inèdit de l’autor.

En una visita a Barcelona el 2004, Matvejevic va manifestar que res li faria més il·lusió que ser traduït a una llengua tan eminentment mediterrània com el català. Finalment, Matvejevic es pot llegir en català de la mà de Pau Sanchis Ferrer.