J. V. FOIX I MAS
Catalans de 1918 recull cinc narracions, o assajos, que porten el nom dun poeta o filòleg (Pompeu Fabra, Josep Carner, Joaquim Folguera, Salvat-Papasseit, Carles Riba), amics de lautor i que tenen en comú el més gran interès per la llengua. Constitueixen la primera generació descriptors catalans que, segons Gabriel Ferrater, «va preferir la seva expressió personal per damunt de, diguem-ne, lexpressió duna idea de servei al país i dorganització col·lectiva». Però aquest llibre també pot llegir-se com el diari dun artista adolescent ala recerca del llenguatge més adequat, o com una successió dinstants fulgurants que Foix ha viscut acompanyat de la gent que més estima i que li han donat lexperiència i la intuïció dun desig inassolible deternitat.
