CASELLAS, RAIMON
"Els sots feréstecs" ha estat considerada la primera novel·la modernista perquè va iniciar un dels perÃodes més productius de la novel·la catalana. LÂ’obra, de fet, es troba en una cruïlla: dÂ’una banda, és el resultat de la introducció, a Catalunya, dels corrents simbolistes i decadentistes; de lÂ’altra, se situa enmig de la crisi polÃtica i social de fi de segle i de la defensa de les actituds regeneracionistes. La novel·la sÂ’encara al fracà s de lÂ’intel·lectual en la seva lluita per regenerar la societat. Paradoxalment, però, obre la novel·la catalana cap allò que sÂ’estava reclamant: tornar a les arrels de lÂ’individu, descobrir la personalitat capaç de sentir i obrar per ella mateixa, de posar en exercici la seva voluntat, de fer-se i fer, com a camà de progrés col·lectiu.
Raimon Casellas (Barcelona, 1855 ? San Joan de les Abadesses, 1910) va ser el crÃtic artÃstic més important del modernisme. Redactor de lÂ’"Avenç" i de "La Vanguardia", el 1899 va passar a "La Veu de Catalunya" com a cap de redacció. Com a narrador va publicar un seguit de contes entorn dÂ’escenes ciutadanes; també "La damisel·la santa", una novel·la curta que pot considerar-se un precedent directe dÂ’"Els sots feréstecs". Cal esmentar també la sèrie de narracions "Les multituds" (1906) i el recull de contes "Llibre dÂ’històries" (1909).
