OLIVE, EMILIA
Durant els últims vint-i-cinc anys han crescut exponencialment el nombre de milmilionaris i els beneficis de les seves corporacions, però també els índexs de pobresa i de precarietat. Per què lentrada al segle XXI ha suposat una proliferació espectacular de fundacions sense ànim de lucre a escala internacional? Per quina raó particulars i empreses dediquen tants recursos a organitzacions benèfiques que ells mateixos han creat?
Podríem pensar que, per fi, la humanitat ha acomplert el repte de ser més justa i solidària. La realitat, però, és ben lluny de ser així. En aquest context de crisi ple doportunitats, la filantropia emergeix com una nova font dingressos per als mercats capitalistes.
Aquest malson, que fa de la caritat un negoci, és el que anomenem filantrocapitalisme, i se sustenta en una complexa teranyina de donants, corporacions, fundacions i governs; una trama amb lúnic objectiu dobtenir beneficis i enormes quotes de poder.
Autor: Olivé, Emília
És doctora en Filosofia per la UB i membre activa de la Societat Catalana de Filosofia de lIEC, on coordina des de fa anys el seminari sobre Filosofia i Feminismes, que recupera veus de dones en filosofia perquè creu que cal fer-ne genealogia. Col·labora en diaris digitals catalans com El Nacional i La Directa perquè lapassiona lanàlisi de la realitat des dels marges.
