VINYOLI PLADEVALL, JOAN /
El present recull, a càrrec del curador Pep Solà, aplega un conjunt de fragments procedents d'entrevistes, cartes, textos en prosa i alguns poemes representatius.
«La contemplació de la bellesa desperta sovint melancolia, no sé si perquè ens fa sentir com lenyorança de la perfecció.»
«És absurd no morir damor i fer-ho en canvi de qualsevol malaltia.»
«El poeta diu duna manera personal i «estranya» el que sent obscurament molta gent que no sap o no té possibilitat de dir-ho. Sovint, per això, la poesia acompanya i consola els altres.»
«Més aviat soc un home que necessita apassionadament la companyia dels altres, sobretot daquells que per un o altre motiu no han trobat plena satisfacció en la seva manera de realitzar-se en la vida, perquè tampoc jo no lhe trobada.»
Autor: Vinyoli PladevallJoan
Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 1914-1984) és un dels poetes més rellevants de la segona meitat del segle XX. Influït en els seus inicis per Riba, Rilke i Hölderlin, va desplegar una singular trajectòria poètica en resposta a una intensa experiència vital en tots els ordres de la vida: lamor, la mort, la creació, els somnis, els records
Va resumir aquesta combustió vital en el vers I cremo tot en cant. També va escriure: He de fer alguna cosa de la meva indigència, i aquesta cosa va ser una poesia dotada duna gran força comunicativa, que interpel·la profundament i configura un pensament líric i una cosmovisió molt personals.
