PI I MARGALL, FRANCESC
Encara que Francesc Pi i Margall és majoritàriament conegut avui en dia per haver ocupat la presidència del poder executiu de la Primera República espanyola durant poc més dun mes, també va ser el principal dirigent de lextrema esquerra republicana, un escriptor prolífic i un propagandista incansable de la causa federal. Lobra de Pi ens dona accés a tot un ventall dexperiències, temàtiques i processos socials de la història dEspanya, entre els quals destaquen els intents de capgirar republicanament i federalment la construcció de lEstat liberal, la dimensió explícitament socialista de la democràcia i els contextos de guerra i revolució antiimperial. En definitiva, lobra de Pi ens endinsa en les temptatives, sovint derrotades, de reorganitzar completament les relacions polítiques, administratives i econòmiques que havien consolidat el despotisme de les classes dominants al llarg del segle XIX.
Aprofitant que es compleixen dos-cents anys del naixement daquest apòstol del republicanisme democràtic, aquest llibre reuneix una selecció de textos que pretén mostrar levolució i vivacitat del pensament pimargallià. La majoria dells no havien sigut editats des que es van publicar per primera vegada i quasi tots sofereixen per primer cop traduïts al català. A més a més, lantologia compta amb un nou estudi introductori preparat per Xavier Granell i Jaume Montés i un epíleg de lhistoriador Xavier Domènech, els quals ens situen en la realitat social i política en què Pi va viure i escriure i, també, en el seu llegat posterior. Lhidra del federalisme, com despectivament van qualificar a aquells que, com Pi, volien acabar amb totes les injustícies, obre la porta a repensar els problemes del present des de les lluites del passat.
Autor: Pi i Margall, Francesc
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824 Madrid, 1901) va néixer en una família de treballadors dofici dextracció popular. En 1847, després dacabar els estudis de Dret, va marxar a Madrid per intentar viure del periodisme i, dos anys més tard, va ingressar en el recentment fundat Partit Democràtic, on aviat va esdevenir un dels seus principals dirigents per la defensa de la reforma social, els drets individuals, el protagonisme plebeu en la revolució democràtica i la construcció duna República federal. Després dun breu període dexili a París, limpuls antiborbònic de la Revolució de 1868 va permetre que fos elegit diputat en unes Corts Constituents. No obstant això, el seu nom està lligat a lexperiència de la Primera República espanyola. Durant els pocs mesos que va durar, Pi va ser nomenat, primer, ministre de Governació i, després, president del poder executiu. Derrotada la República, el llarg període de la Restauració borbònica va fer de Pi el màxim líder dels federals, la branca més esquerrana de les diferents famílies polítiques republicanes. Va fundar El Nuevo Régimen, periòdic des del qual es reafirmaria en els principis federals i socialistes.
