VIGÓ ARNAU, JOAN
Dos artistes encarats en un replec temporal, Francis Picabia i Benet Rossell, reviuen la figura de la poeta Berta Epstein. Berta, tractada com a personatge de ficció en la segona novel·la de Joan Vigó (Vides potser, LaBreu, 2021), va ser una poeta avantguardista desapareguda misteriosament a París lany 1923 quan només tenia només vint-i-quatre anys. Picabia i Rossell, cartògrafs sentimentals, flâneurs de la vida moderna i afectats per la bohèmia, honoren la presència magnètica de Berta Epstein.
Les platges del clatell explica no només la biografia dEpstein, sinó també la peripècia de la descoberta dels únics poemes que sen conserven, presents en aquest volum en forma de poemari insert. Una investigació singular plena de connexions inversemblants i de casualitats inesperades. Un joc de miralls on lart i la vida senllacen en un collage que batega més enllà dèpoques i distàncies. Vigó ressuscita misteris i encadena episodis viscuts, quasi èpics: un cant a la vida.
Joan Vigó Arnau (Barcelona, 1964). Ha publicat els poemaris Pastor dantenes (LaBreu, 2017), Cementiri davions (Adia Edicions, 2018), Saurí del nom (LaBreu, 2022) i les novel·les Haiku a Brooklyn (LaBreu, 2018) i Vides potser (LaBreu, 2021). Ha fet incursions en el relat a la desapareguda revista Les Males Herbes i en el món de la fotografia, la ràdio, els pòdcasts, les exhumacions poètiques i el cinema. Abomina del gregarisme. El podeu trobar a mafiamental.blogspot.com i a @mafia_mental (Instagram) i a mafia_mental_ (X).
