RAQUEL PENA, JOAN VIGÓ I NÚRIA MIRET
Tres escriptors comparteixen residència vora un bosc que desferma imaginaris.
Pinassa per a tres, segueix l'empremta de llibres de relats de LaBreu, creats per tríades d'autors, al Delta de l'Ebre, fa uns anys: La recerca del flamenc de Sebastià Portell, Jaume C. Pons Alorda i Joan Todó (LaBreu 2015), Cremen cels de Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens (LaBreu 2017), La vastitud d'Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol (LaBreu 2020).
Hem celebrat una nova residència literària amb Raquel Pena, Joan Vigó i Núria Miret al Càmping Pla de la Torre de Calonge el mes de juny. I us presentem el llibre que just ara arriba a llibreries:
"Desglaç" Una història que travessa el temps en un poble, del Pinineu, aparentment abandonat. La recerca duna investigadora universitària revifa un passat amagat que surt a rebre-la. Raquel Pena dibuixa una faula sobre la fragilitat i la responsabilitat de la mirada sobre el paisatge i els testimonis.
"Fotoromanzo" Pot la fotonovel·la esdevenir un vestigi arqueològic de lespècie humana? El cinema Giallo i la cançó Parole, Parole, poden bastir una de les històries damor més apocalíptiques? Una pineda calcinada aplega alhora misteri, violència, humor, terror, erotisme i coreografies. El relat de Joan Vigó ho fa possible en una història recosida diconoclàstia irònica.
"Ardilla roja" Una jove parella arriba al càmping i altera lequilibri del petit univers estival damics que fa temps que comparteixen vacances. La seva presència es converteix en el detonant que fa esclatar llicències sensuals. Núria Miret basteix un vodevil festiu on es confessen veritats sota les estrelles.
Raquel Pena Martínez (Barcelona, 1985). Ha publicat La breu història dels Estats Units, (2021, vi premi Francesc Garriga de poesia). I recentment, el recull dassaigs Música y capitalismo. Emancipación de los cuerpos sonoros (2025).
Joan Vigó (Barcelona, 1964). Ha publicat: Pastor dantenes (2017), Cementiri davions (2018), Saurí del nom (2022), i les novel·les: Haiku a Brooklyn (2018), Vides potser (2021) i Les platges del clatell (2024, Premi de la Crítica en narrativa catalana).
Núria Miret (El Poal, 1974) Actriu i il·lustradora, escriu des del punt de partida de loralitat. El teatre i la poesia travessen la seva escriptura. A La Mañana hi manté una columna regular on trepitja jardins varis.
